Una poesia per gli alpini
Alpinàs
(80° del gruppo Ospitaletto 1930-2010)
I Alpini i pöl sembrà
empò saràcc, sgrès e söcc de paròle
… ma paròle póke, e fa na le óke …
Sté Alpinàs
sèmper en viàs
con frèt, néf e giàs
zaino pié de sentimèncc
i biösca per móncc e vài
sènsa stracàs e lamentàs mài.
Camìza a quadritì
e tànta òia de fà
söl capèl la pèna négra
scarpù e vìa de léna
ma el sò cör lé mulzì
come la làna den busì.
Alpini col cör generùs
col capèl vért pié de sperànse
i dèrf i bràs per laurà
i dèrf bóca per rìder e cantà
se sìf stàcc cuntécc, ciamii pò dumà.
Gràsie Madóna e Signùr per sté Alpinàs
per le to muntàgne làsei sèmper en viàs.
Mès-alpìno,Vito-Franzù.
